Conclusions jornades ASPID.

ASPID tanca la jornada sobre els reptes de futur de l’accessibilitat universal aplicada a tots els àmbits de la societat amb 90 participants

El segle XXI ha estat descrit com "el segle de la ciutat", per l’increment de les poblacions urbanes i perquè hi ha la previsió que aquesta tendència es mantindrà en el futur més proper. Un informe de les Nacions Unides estima que aproximadament el 70% de la població mundial viurà en ciutats al 2050. Aquest creixement comporta una forta pressió de la demanda a la qual estan sotmeses totes les infraestructures urbanes, amb la consegüent necessitat de facilitar-ne el seu ús.

Cada vegada són més les veus que reclamen unes ciutats més humanitzades, en què el disseny es centri en les necessitats de les persones i sigui un element cohesionador del teixit social. El nostre futur immediat ens reclama la necessitat d'aplicar en el disseny de les nostres ciutats, criteris d'usabilitat que no excloguin a cap grup de població i que tant a nivell mediambiental com a nivell econòmic, siguin sostenibles en la seva gestió.

Aquest mateix futur ens empeny a que els edificis i les estructures han de ser dissenyades sense barreres arquitectòniques des de l'inici del projecte. No serveix ja el compaginar itineraris per a persones amb mobilitat reduïda i accessos per a la resta de la població. Aquest posicionament l’estan avalant: tant tècnics en estratègies de màrqueting de venda directa, com a gestors de transport públic. Tots reclamen que en el moment del disseny, es contempli a la societat en tota la seva heterogeneïtat per facilitar la seva gestió logística i econòmica.

Un 53% dels trajectes per la ciutat es fan a peu, mentre que a Barcelona aquest percentatge només arriba al 39%, segons ha explicat avui Francesc Aragall, president de la Design for All Foundation. Aragall, que ha parlat de “Futur de la mobilitat i el transports en un món global”, ha afirmat que “la lògica diu que les ciutats del futur tindran els carrers més accessibles perquè la gent pugui caminar més, els cotxes convencionals seran expulsats i proliferaran les bicicletes, els tricicles i els petits cotxes elèctrics”. Així mateix, s’incrementarà les ajudes per a la navegació a peu a través de mòbils i altres aparells.

El responsable de la Design for All Foundation considera que les ciutats mitjanes i “compactes” amb una població d’uns cent-mil habitants, com Lleida, estan ben posicionades per fer aquest salt cap a la sostenibilitat. Respecte a aquesta ciutat catalana, ha lloat el bon funcionament del transport públic i el plantejament urbà cada cop més adreçat als vianants. Alhora, considera necessari millorar alguns transports alternatius com la bicicleta elèctrica i un canvi cultural per part dels ciutadans dirigit a fomentar comportaments sostenibles (compartir cotxe en els desplaçaments urbans, etc.).

Pel que fa a la mobilitat de grans distàncies, Aragall creu que la Unió Europea apostarà pel sector ferroviari: l’Alta Velocitat i el transport de mercaderies per tren.

Un 93% de la flota d’autobusos, adaptada.

El gerent d’Autobusos de Lleida, Carles Soldevilla, que ha exposat una ponència sobre l’“Accessibilitat i la sostenibilitat del transport per les ciutats”, ha explicat que actualment el 93% de la flota d’autobusos de la ciutat està adaptada (en comparació a percentatges del 50% o menys d’altres ciutats similars de l’Estat) però ha dit també que la companyia està treballant per millorar aspectes com l’accés als vehicles (instal•lació de dobles rampes: elèctrica i manual) o la informació a les parades sobre la situació dels vehicles, temps d’espera, etc. (optimització dels codis QR).

Josep Giribet, llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, ha exposat en el decurs de la jornada la qüestió “Serà assequible per a tothom la comunicació i la informació en els diferents mitjans?”. Giribet ha defensat l’aplicació dels avenços del món de la intel•ligència artificial en el camp de l’accessibilitat i ha augurat que les innovacions en els sistemes de control a través de la veu jugaran un paper important en el futur.

Montse Bertran, vocal d’ASPID, ha destacat de la seva banda que la ciutat de Lleida “tot i no ser accessible en un 100%, registra una evolució favorable en aquest àmbit, ja que van sorgint molts espais, com La Llotja, que s’ajusten a la normativa actual”. Bertrand també considera que hi ha aspectes millorables, com alguns passos de vianants que només són accessibles per una banda o certes rampes amb desnivells exagerats que no s’ajusten a la reglamentació. La representant d’ASPID creu que per assolir una accessibilitat plena cal anar més enllà dels temes purament tècnics: “en primer lloc cal superar la barrera mental i d’aquesta manera aconseguirem estructures socials basades en el disseny universal (per a tothom)”.

Assistència de 90 persones.

La jornada ha tingut lloc a la Sala de juntes de la Facultat de Dret i Economia de la UdL al Campus de Cappont i han comptat amb l’assistència d’unes 90 persones. Les sessions s’han centrat en l’accessibilitat en diversos àmbits de la societat actual (l’urbanisme, el transport públic, les tecnologies de la comunicació), plantejada en un sentit ampli, és a dir, no específicament adreçada al món de la discapacitat.